La paraula "mascota" té una connotació negativa?
La paraula "mascota" forma part del nostre llenguatge quotidià. L’utilitzem sense pensar gaire per referir-nos als nostres gossos, la sentim a la publicitat i apareix a les etiquetes dels productes. Però si ens aturem a analitzar-ne l’origen, descobrim que prové del francès mascotte, que vol dir "amulet". Segons la RAE, un amulet és un objecte petit al qual se li atribueix la virtut d’allunyar el mal o atraure el bé. Això suggereix que, històricament, els gossos han estat vistos més com a éssers amb una funció específica que com a individus amb emocions i necessitats pròpies.
Al llarg de la història, els humans han domesticat els gossos per necessitat. Des dels inicis de la nostra història compartida, han estat aliats en la caça, guardians de les llars i guies en el pasturatge. Però amb el pas dels anys, aquesta relació ha anat canviant. Avui dia, la majoria dels gossos ja no tenen un rol "funcional" en la nostra supervivència, sinó que formen part de les nostres famílies. Ens acompanyen en el dia a dia, ens donen afecte i ens ensenyen a viure amb més empatia.
Aquest vincle ha evolucionat amb el temps, i actualment els gossos no només són companys, sinó que ens transmeten valors com la lleialtat, l’empatia i l’amor incondicional. La nostra responsabilitat va més enllà del seu benestar físic: implica reconèixer les seves emocions i necessitats perquè tinguin una vida plena.
De vegades, canviar la manera com ens hi referim és només el primer pas per oferir-los el millor. I ja que has arribat fins aquí, volem agrair-t’ho amb un petit detall: prova a utilitzar el codi promocional "companydevida" i veuràs que les paraules poden portar més d’una sorpresa a la teva comanda.
Un canvi en la manera de referir-nos a ells
Tot i que la paraula "mascota" encara és habitual, cada cop més persones prefereixen dir-ne "companys de vida" o "membres de la família". Cal destacar que aquest impacte positiu només es produeix quan els humans veuen els seus companys com a éssers amb necessitats i emocions, i no com a simples "mascotas". La clau és entendre que la seva presència a les nostres vides va molt més enllà d’un nom imposat per la història.
Més enllà de les paraules: el tracte que els donem
El més important no és només com els anomenem, sinó com els tractem. Donar-los amor, atenció, companyia i cura és el que realment defineix la nostra relació amb ells. Un gos no és un complement ni un accessori: és un ésser amb emocions i necessitats.